Yo como estudiante de lenguas

Este dibujo simula mi rostro, intentando así poner énfasis en la mirada. Si nos fijamos en los ojos, vemos que hay escrito “lenguas primeras”. Están situadas en esta parte ya que son las que adquiero, y como tales, configuran mi manera de ver el mundo, de entenderlo.  La parte más cercana a los ojos son las cejas. En ellas encontramos las palabras “lenguas segundas”. Están posicionadas aquí ya que son las lenguas que utilizo después de las primeras, y que me ayudan a adquirir nuevas culturas, y abrir posibilidades de miradas. Por último, en la frente, simulando parte del cerebro, encontramos escrito “lenguas extranjeras”. Está colocado en este sitio, en primer lugar, porque para mi son las lenguas que no me tocan de cerca, pero que estudio, para entender diferentes culturas y que tengo almacenado en el cerebro,  aunque aun no las he adquirido como propias visiones, como mis representaciones . Los tres niveles de lenguas están distribuidos de tal forma que las percibo gracias al cerebro, y que a medida que las voy adquiriendo y haciendo mías, gracias al proceso de aprendizaje, llegan a mis ojos, punto de mira que me permite entender una nueva cultura i obtener una nueva visión.

Què és per mi la llengua?

Pour moi la langue sont codes utilisés par les communautés pour transmettre un message, peut être en la langue orale et écrite. Langue nous sert à comprendre, à nous socialiser à se sentir partie d'una communauté. Chaque langue symbolise unes culture, un mode de vie et de voir le monde. C'est pourquoi je pense que nou devons développer la compétence communicatives des étudiants et de promouvoir des projets d'immersion pour encourager bilingüe des petit et prolonger la diversité des points de vue.

Per escriure aquest petit text en francès he recorregut al diccionari escolar que vaig comprar quan el vaig estudiar. El francès és una llengua que vaig estudiar durant dos anys en l'educació secundària obligatòria, però a causa de no haver-lo usat ni estudiat més, l'he deixat de dominar.  Ara ve, a mesura que anava escrivint, recordava l'estructura d'algunes conjugacions verbals i també la traducció literal de paraules concretes com ara; per mi, per, estudiants, projectes, món, etc. A més a més algunes s'assemblen molt al català, la meva llengua vehicular, cosa que fa que no sigui extremadament difícil reprendre'l, i intentar escriure'l amb algun suport d'ajuda. També he utilitzat l'Internet per acabar de verificar les conjugacions verbals. Finalment, crec que m'ha suposat un esforç menor del que esperava, ja que pensava que l'havia oblidat més del que he anat descobrint a mesura que escrivia. L'elecció d'aquesta llengua m'ha servit per buscar i recol·lectar apunts i llibres ja guardat i reprendre el que fa 7 anys vaig aprendre.

La fotografia adjuntada plasma el que és per mi la llengua, ja que les persones d'un mateix color col·locades dins un mateix cercle simbolitzen les que parlen una mateixa llengua, i com a tal, una comunitat  la que formen part, una cultura i un amanera de veure el món. Entre aquestes cultures hi ha interaccions, escenificades per les ratlles que les lliguen, les quals ens permeten entendre altres mirades i conèixer diverses maneres de pensar

Origen i història del nom "Carla"

CARLA prové del germànic, Karl, que vol dir baró i viril. D'aquí surt també el nom de Carles o Carlos, Carolina... Etimològicament és el femení italià de Carla i significa poderosa, valenta, "la que és forta!. La primera persona documentada amb aquest nom és la Beata Santa Carlota, és una variant de Carla, que va viure l'any 1794. A partir d'aquesta persona, és quan es van començar a fer servir els noms semblants o derivats a aquest. A Espanya el nom de Carla va començar a escoltar-se als anys 70 i ha escalat posicions dins el registre de noms més comuns a nivell nacional.

Carla és un nom que s'escriu igual en moltes llengües romàniques però n'hi ha que es pronuncien diferent, com ara en italià, portuguès o alemany, encara que el significat sigui el mateix. Ara ve, en altres llengües com ara el danès, suec i noruec s'escriu diferent; Karla.

el balanç de l'ensenyament i aprenentatge de l'escriptura

Bé, tenint en compte que aquesta segona entrada al bloc es fa a finals de l’assignatura i l’altra a principi, considero que puc aportar visions noves sobre l’escola i l’abordament que en fa de  l’ensenyament/aprenentatge de l’escriptura.

Cal dir abans que res, em posiciono igual que en l’anterior entrada quan considero que sóc una escriptora competent i que el fet d’haver d’aprendre més llengües facilita l’aprenentatge de l’escriptura.  A més, com és evident, el meu procés d’aprenentatge de l’escriptura no ha canviat, ni tampoc la visió que tinc de les activitats que m’havien ensenyar a aprendre a escriure, i d’altres que no. Ara ve, com he anotat abans, sóc capaç de donar més idees sobre com crec que l’escola hauria d’ensenyar escriptura. En primer lloc doto d’important rellevància el treball cooperatiu, entre grups o parelles. La interacció amb els altres ens fa reflexionar sobre la llengua, una pràctica metalingüística, llengua per parlar sobre la llengua.  Calen mecanismes cognitius intraindividuals per l’acció de mecanismes interindividuals, és a dir, la construcció del propi coneixement mitjançant una reflexió a partir del diàleg o el debat amb la resta de companys de classe. En segon lloc cal presentar l’escriptura lligada amb el parlar, llegir i escoltar, ja que totes estan vinculades i mantenen una relació de dependència, és per això que cal treballar-les conjuntament. A més, s’han d¡oferir seqüències didàctiques als alumnes que siguin significatives i contextualitzades, i que englobin aquestes 4 habilitats. També penso que és necessari fer entendre els alumnes- i per això, com a mestres, cal ser coherents amb les correccions d’aquests- que l’ortografia no plasma si sabem o no escriure, simplement ens fa ser conscients de quina fase ortogràfica estem però l’escriptura en si, inclou molts altres aspectes, i una producció escrita no es pot valorar tenint en compte la quantitat de faltes ortogràfiques que té. Per acabar comentar que l’avaluació en tot aquest procés amb és molt important, i que personalment crec adient fer-ne una de continuada, dotada sempre d’instruments d’avaluacions per els alumnes que els ajudin a autoregular-se, com ara les capses de paraules, els quadres d’avaluació col·lectiva, o bé els quadres de control individual.

El meu procés d'aprenentatge de l'escriptura durant les primeres etapes de l'escola, estava molt encarat a la cal·ligrafia. Apreníem a escriure totes les lletres en majúscula, i més endavant les començàvem a lligar. Això era possible gràcies a unes plantilles dissenyades per resseguir els punts, de manera que anàvem escrivint lletres, al principi sense sentit, i més tard les hi donàvem un significat. Un cop vaig saber reproduir lletres, l'objectiu anava encaminat al contingut. La importància queia  en el què i com ho dèiem. D'aquesta manera vam començar a veure l'escriptura com un conjunt de signes i símbols que reorganitzats transmetien un significat, i que alhora, podíem utilitzar per expressar-nos. Considero que la tasca més difícil de l'escriptura no és escriure, sinó saber escriure, que inclou donar significat a allò que volem transmetre. Des de l'escola crec que s'hauria de vetllar per a que els nens/es gaudeixin molt més de l'escriptura. La majoria, els hi encanta explicar anècdotes i històries, si els deixéssim escriure el que volguessin, acabarien gaudint d'aquest acte, i entendrien que també és una eina d'alliberament personal. Per això, considero que els dictats són una eina errònia, ja que no només es focalitza l'atenció tan sols a la gramàtica, fet que sovint només els serveix per corregir una falta ortogràfica en aquell moment i oblidar-la ja que no els hi ha suposat un aprenentatge significatiu, sinó que es passa per alt el contingut i als aspectes estructurals d'un text, i tampoc es potencia la reflexió ni la motivació. Crec que aquesta pràctica hauria d'anar perdent pes. D'altra banda, considero que aprendre més llengües influeix en la facilitat d'aprenentatge de l'escriptura, perquè sovint això ajuda a tenir més facilitat a l'hora d'elaborar texts, per exemple. Per acabar vull anotar, que personalment crec que sóc una escriptora competent sobretot en llengua catalana i castellana ja que he adquirit el codi i sé desenvolupar processos de composició diferents referents al tipus de text; personal, formal, informatiu, descriptiu, argumentatiu... sempre adaptat al context i a les circumstàncies en que es realitza.