El meu procés d'aprenentatge de l'escriptura durant les primeres etapes de l'escola, estava molt encarat a la cal·ligrafia. Apreníem a escriure totes les lletres en majúscula, i més endavant les començàvem a lligar. Això era possible gràcies a unes plantilles dissenyades per resseguir els punts, de manera que anàvem escrivint lletres, al principi sense sentit, i més tard les hi donàvem un significat. Un cop vaig saber reproduir lletres, l'objectiu anava encaminat al contingut. La importància queia  en el què i com ho dèiem. D'aquesta manera vam començar a veure l'escriptura com un conjunt de signes i símbols que reorganitzats transmetien un significat, i que alhora, podíem utilitzar per expressar-nos. Considero que la tasca més difícil de l'escriptura no és escriure, sinó saber escriure, que inclou donar significat a allò que volem transmetre. Des de l'escola crec que s'hauria de vetllar per a que els nens/es gaudeixin molt més de l'escriptura. La majoria, els hi encanta explicar anècdotes i històries, si els deixéssim escriure el que volguessin, acabarien gaudint d'aquest acte, i entendrien que també és una eina d'alliberament personal. Per això, considero que els dictats són una eina errònia, ja que no només es focalitza l'atenció tan sols a la gramàtica, fet que sovint només els serveix per corregir una falta ortogràfica en aquell moment i oblidar-la ja que no els hi ha suposat un aprenentatge significatiu, sinó que es passa per alt el contingut i als aspectes estructurals d'un text, i tampoc es potencia la reflexió ni la motivació. Crec que aquesta pràctica hauria d'anar perdent pes. D'altra banda, considero que aprendre més llengües influeix en la facilitat d'aprenentatge de l'escriptura, perquè sovint això ajuda a tenir més facilitat a l'hora d'elaborar texts, per exemple. Per acabar vull anotar, que personalment crec que sóc una escriptora competent sobretot en llengua catalana i castellana ja que he adquirit el codi i sé desenvolupar processos de composició diferents referents al tipus de text; personal, formal, informatiu, descriptiu, argumentatiu... sempre adaptat al context i a les circumstàncies en que es realitza.