Bé, tenint en compte que aquesta segona entrada al bloc es
fa a finals de l’assignatura i l’altra a principi, considero que puc aportar
visions noves sobre l’escola i l’abordament que en fa de l’ensenyament/aprenentatge de l’escriptura.
Cal dir abans que res, em
posiciono igual que en l’anterior entrada quan considero que sóc una escriptora
competent i que el fet d’haver d’aprendre més llengües facilita l’aprenentatge
de l’escriptura. A més, com és evident,
el meu procés d’aprenentatge de l’escriptura no ha canviat, ni tampoc la visió
que tinc de les activitats que m’havien ensenyar a aprendre a escriure, i d’altres
que no. Ara ve, com he anotat abans, sóc capaç de donar més idees sobre com
crec que l’escola hauria d’ensenyar escriptura. En primer lloc doto d’important
rellevància el treball cooperatiu, entre grups o parelles. La interacció amb
els altres ens fa reflexionar sobre la llengua, una pràctica metalingüística,
llengua per parlar sobre la llengua. Calen mecanismes cognitius intraindividuals
per l’acció de mecanismes interindividuals, és a dir, la construcció del propi
coneixement mitjançant una reflexió a partir del diàleg o el debat amb la resta
de companys de classe. En segon lloc cal presentar l’escriptura lligada amb el
parlar, llegir i escoltar, ja que totes estan vinculades i mantenen una relació
de dependència, és per això que cal treballar-les conjuntament. A més, s’han
d¡oferir seqüències didàctiques als alumnes que siguin significatives i
contextualitzades, i que englobin aquestes 4 habilitats. També penso que és
necessari fer entendre els alumnes- i per això, com a mestres, cal ser
coherents amb les correccions d’aquests- que l’ortografia no plasma si sabem o
no escriure, simplement ens fa ser conscients de quina fase ortogràfica estem
però l’escriptura en si, inclou molts altres aspectes, i una producció escrita
no es pot valorar tenint en compte la quantitat de faltes ortogràfiques que té.
Per acabar comentar que l’avaluació en tot aquest procés amb és molt important,
i que personalment crec adient fer-ne una de continuada, dotada sempre d’instruments
d’avaluacions per els alumnes que els ajudin a autoregular-se, com ara les
capses de paraules, els quadres d’avaluació col·lectiva, o bé els quadres de
control individual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada