dissabte, 20 de desembre del 2014

el balanç de l'ensenyament i aprenentatge de l'escriptura

Bé, tenint en compte que aquesta segona entrada al bloc es fa a finals de l’assignatura i l’altra a principi, considero que puc aportar visions noves sobre l’escola i l’abordament que en fa de  l’ensenyament/aprenentatge de l’escriptura.

Cal dir abans que res, em posiciono igual que en l’anterior entrada quan considero que sóc una escriptora competent i que el fet d’haver d’aprendre més llengües facilita l’aprenentatge de l’escriptura.  A més, com és evident, el meu procés d’aprenentatge de l’escriptura no ha canviat, ni tampoc la visió que tinc de les activitats que m’havien ensenyar a aprendre a escriure, i d’altres que no. Ara ve, com he anotat abans, sóc capaç de donar més idees sobre com crec que l’escola hauria d’ensenyar escriptura. En primer lloc doto d’important rellevància el treball cooperatiu, entre grups o parelles. La interacció amb els altres ens fa reflexionar sobre la llengua, una pràctica metalingüística, llengua per parlar sobre la llengua.  Calen mecanismes cognitius intraindividuals per l’acció de mecanismes interindividuals, és a dir, la construcció del propi coneixement mitjançant una reflexió a partir del diàleg o el debat amb la resta de companys de classe. En segon lloc cal presentar l’escriptura lligada amb el parlar, llegir i escoltar, ja que totes estan vinculades i mantenen una relació de dependència, és per això que cal treballar-les conjuntament. A més, s’han d¡oferir seqüències didàctiques als alumnes que siguin significatives i contextualitzades, i que englobin aquestes 4 habilitats. També penso que és necessari fer entendre els alumnes- i per això, com a mestres, cal ser coherents amb les correccions d’aquests- que l’ortografia no plasma si sabem o no escriure, simplement ens fa ser conscients de quina fase ortogràfica estem però l’escriptura en si, inclou molts altres aspectes, i una producció escrita no es pot valorar tenint en compte la quantitat de faltes ortogràfiques que té. Per acabar comentar que l’avaluació en tot aquest procés amb és molt important, i que personalment crec adient fer-ne una de continuada, dotada sempre d’instruments d’avaluacions per els alumnes que els ajudin a autoregular-se, com ara les capses de paraules, els quadres d’avaluació col·lectiva, o bé els quadres de control individual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada