el balanç de l'ensenyament i aprenentatge de l'escriptura

Bé, tenint en compte que aquesta segona entrada al bloc es fa a finals de l’assignatura i l’altra a principi, considero que puc aportar visions noves sobre l’escola i l’abordament que en fa de  l’ensenyament/aprenentatge de l’escriptura.

Cal dir abans que res, em posiciono igual que en l’anterior entrada quan considero que sóc una escriptora competent i que el fet d’haver d’aprendre més llengües facilita l’aprenentatge de l’escriptura.  A més, com és evident, el meu procés d’aprenentatge de l’escriptura no ha canviat, ni tampoc la visió que tinc de les activitats que m’havien ensenyar a aprendre a escriure, i d’altres que no. Ara ve, com he anotat abans, sóc capaç de donar més idees sobre com crec que l’escola hauria d’ensenyar escriptura. En primer lloc doto d’important rellevància el treball cooperatiu, entre grups o parelles. La interacció amb els altres ens fa reflexionar sobre la llengua, una pràctica metalingüística, llengua per parlar sobre la llengua.  Calen mecanismes cognitius intraindividuals per l’acció de mecanismes interindividuals, és a dir, la construcció del propi coneixement mitjançant una reflexió a partir del diàleg o el debat amb la resta de companys de classe. En segon lloc cal presentar l’escriptura lligada amb el parlar, llegir i escoltar, ja que totes estan vinculades i mantenen una relació de dependència, és per això que cal treballar-les conjuntament. A més, s’han d¡oferir seqüències didàctiques als alumnes que siguin significatives i contextualitzades, i que englobin aquestes 4 habilitats. També penso que és necessari fer entendre els alumnes- i per això, com a mestres, cal ser coherents amb les correccions d’aquests- que l’ortografia no plasma si sabem o no escriure, simplement ens fa ser conscients de quina fase ortogràfica estem però l’escriptura en si, inclou molts altres aspectes, i una producció escrita no es pot valorar tenint en compte la quantitat de faltes ortogràfiques que té. Per acabar comentar que l’avaluació en tot aquest procés amb és molt important, i que personalment crec adient fer-ne una de continuada, dotada sempre d’instruments d’avaluacions per els alumnes que els ajudin a autoregular-se, com ara les capses de paraules, els quadres d’avaluació col·lectiva, o bé els quadres de control individual.

El meu procés d'aprenentatge de l'escriptura durant les primeres etapes de l'escola, estava molt encarat a la cal·ligrafia. Apreníem a escriure totes les lletres en majúscula, i més endavant les començàvem a lligar. Això era possible gràcies a unes plantilles dissenyades per resseguir els punts, de manera que anàvem escrivint lletres, al principi sense sentit, i més tard les hi donàvem un significat. Un cop vaig saber reproduir lletres, l'objectiu anava encaminat al contingut. La importància queia  en el què i com ho dèiem. D'aquesta manera vam començar a veure l'escriptura com un conjunt de signes i símbols que reorganitzats transmetien un significat, i que alhora, podíem utilitzar per expressar-nos. Considero que la tasca més difícil de l'escriptura no és escriure, sinó saber escriure, que inclou donar significat a allò que volem transmetre. Des de l'escola crec que s'hauria de vetllar per a que els nens/es gaudeixin molt més de l'escriptura. La majoria, els hi encanta explicar anècdotes i històries, si els deixéssim escriure el que volguessin, acabarien gaudint d'aquest acte, i entendrien que també és una eina d'alliberament personal. Per això, considero que els dictats són una eina errònia, ja que no només es focalitza l'atenció tan sols a la gramàtica, fet que sovint només els serveix per corregir una falta ortogràfica en aquell moment i oblidar-la ja que no els hi ha suposat un aprenentatge significatiu, sinó que es passa per alt el contingut i als aspectes estructurals d'un text, i tampoc es potencia la reflexió ni la motivació. Crec que aquesta pràctica hauria d'anar perdent pes. D'altra banda, considero que aprendre més llengües influeix en la facilitat d'aprenentatge de l'escriptura, perquè sovint això ajuda a tenir més facilitat a l'hora d'elaborar texts, per exemple. Per acabar vull anotar, que personalment crec que sóc una escriptora competent sobretot en llengua catalana i castellana ja que he adquirit el codi i sé desenvolupar processos de composició diferents referents al tipus de text; personal, formal, informatiu, descriptiu, argumentatiu... sempre adaptat al context i a les circumstàncies en que es realitza.